Consells del teu pediatra


Coses del bebè

La pipa es considera un estri molt útil perquè, a banda d’ajudar el nadó a adormir-se, el tranquil·litza quan està inquiet o té qualsevol molèstia i, alhora, li satisfà el desig innat de mamar. A més, alguns estudis han relacionat l'ús de la pipa mentre el nadó dorm amb la disminució del risc de mort sobtada del lactant. A continuació, resolem les principals preguntes que els pares tenen sobre la pipa:

  • Quan es pot començar a fer servir la pipa? Si el nadó pren el pit no és aconsellable que la faci servir abans de la tercera setmana de vida, ja que pot interferir en l’aprenentatge de l’alletament. En canvi, si el nadó s’alimenta de llet adaptada, la pot fer servir des del primer dia.
  • Quina pipa s’ha de comprar? Al mercat hi ha molta varietat de pipes; ara bé, abans de triar-ne una, cal tenir en compte el següent: que s’adapti bé a la boca del nadó (com menys s’obri la boca, millor), que no pressioni el paladar i que s’adapti, en la mesura que sigui possible, a la forma de la llengua. Una pipa compleix les normes de seguretat quan està feta d’una sola peça, les vores són arrodonides, porta una anella per poder-la treure de la boca en un moment determinat, té una tetina de menys de 3,3 cm i una base d’almenys 4,3 cm i, a més, té uns orificis laterals antiofec que faciliten una respiració correcta.
  • Són segures les cadenetes per a les pipes? Les cadenetes homologades són les úniques que es consideren segures del tot. Per tant, s’ha de comprar una cadeneta homologada, que sigui curta, resistent i que no es pugui desmuntar en peces petites. A més, no s’ha de fer servir mai cap agulla imperdible per lligar-la ni col·locar-la al voltant del coll del nadó quan dormi o comenci a gatejar.
  • Com s’ha de rentar la pipa? Al començament s’ha d’esterilitzar cada dos dies; després n’hi prou amb netejant-la amb aigua i sabó.
  • Es pot mullar la pipa amb sucre per calmar el nadó? Es desaconsella totalment, ja que fer-hi pot fer aparèixer càries dental.
  • Quan s’ha de prescindir de la pipa? A partir del sis mesos (quan desapareix la necessitat de succionar) s’ha de començar a restringir l’ús de la pipa i tan sols s’ha de fer servir en cas que el nadó la necessiti per adormir-se. Normalment es considera que a l’edat de dos anys és quan s’ha d’intentar que la criatura deixi de fer servir la pipa, mitjançant estímuls positius com ara substituint-la per una joguina o fent-li entendre que ja és massa “gran” per fer-la servir. No és gens aconsellable ni castigar-lo ni amenaçar-lo.
  • La pipa deforma les dents i afecta la parla? Sembla que si les criatures de més de dos anys fan servir la pipa, el maxil·lar superior es pot desplaçar una mica i, alhora, hi pot haver algun trastorn en l’acte de mastegar i en el de la parla (pronunciació).
  • És veritat que els nadons que fan servir la pipa són més propensos a patir infeccions d’orella? Efectivament, en aquests casos aquests processos s’expliquen perquè l’ús de la pipa fa augmentar la producció de saliva.

El bressol és el lloc on el nadó passarà més temps durant els dos o tres primers anys de vida i, per tant, saber-lo triar afavorirà tant el benestar com la seguretat de la criatura. A continuació veurem algunes recomanacions importants sobre les característiques, la ubicació i els complements del bressol.

  • El bressol ha d’estar fabricat amb materials no tòxics. A més, els angles han de ser arrodonits perquè el nadó no s’hi pugui fer mal i, alhora, ha de complir tots els aspectes de seguretat que la normativa europea preveu sobre bressols.
  • L’espai entre barrots ha de ser d’entre 4,5 i 7,5 cm (perquè el cap del nadó no hi pugui quedar atrapat).
  • L’altura entre la part més alta del bressol i la base del matalàs ha de ser com a mínim de 60 cm i, si el lateral mòbil està abaixat, no ha de superar els 10 cm.
  • El somier del bressol ha de ser sòlid, rígid i indeformable.
  • El matalàs del bressol ha de ser rígid i ha de quedar completament ajustat als laterals perquè no hi hagi cap forat per on es pugui escórrer la criatura.
  • Durant el primer any de vida i sobretot durant els primers mesos, el nadó ha de dormir sense coixí per tal d’evitar el risc d’asfíxia. A més, com que el coll del nadó és més aviat curt, estarà més còmode si dorm damunt d’una superfície plana. És a partir dels dos anys quan ja es pot fer servir un coixí que no sigui ni molt gran ni molt tou (si és de fibra sintètica, millor). És aconsellable evitar els coixins de ploma o llana i els que es fabriquen per als adults.
  • El bressol no s’ha de col·locar en cap lloc on hi hagi corrent d’aire, com ara al costat d’una porta o en una habitació amb aire condicionat; a prop de cap focus de calor, com per exemple un radiador; en cap lloc on hi hagi llum directa, com ara al costat d’una finestra, ni sota de cap element penjant, com ara una prestatgeria, un quadre, etc. També és molt important que el bressol es pugui veure des de fora de l’habitació tan sols tenint la porta mig oberta.
  • Quan la criatura comença a posar-se dempeus, cal envoltar el bressol de coixins per esmorteir el cop en cas que la criatura s’enfili pels laterals i caigui a terra.
  • Mai no s’ha de fer dormir el nadó de bocaterrosa pel perill de mort sobtada.
  • Mai no s'ha de deixar el nadó sol amb el lateral del bressol abaixat.
  • Les joguines o els objectes que hi hagi a prop del bressol, com ara en una prestatgeria, han de ser segurs des del punt de vista de l’estabilitat, i és aconsellable prescindir-ne quan el nadó hagi fet els cinc mesos o quan ja s’assegui al bressol.
  • És aconsellable que la criatura faci servir una gorra de cop o col·locar protectors a tot el perímetre del bressol.
  • Els llençols del bressol han de quedar ben agafats amb pinces elàstiques perquè el nadó no es destapi ni hi pugui haver perill d’asfíxia.
  • No s’han d’escalfar els llençols amb bosses d’aigua calenta ni mantes elèctriques si el nadó és a dins del bressol.
  • La mida dels llençols del bressol sempre ha d’estar al màxim d’ajustada a la del matalàs: mai no s’han de fer servir llençols de llits d’adults.
  • És útil col·locar una mosquitera perquè els insectes no puguin picar el nadó.
  • Si es vol fer servir un bressol de segona mà cal assegurar-se que està en bon estat de conservació i que compleix les normatives europees vigents actualment. A més, també és imprescindible comprar un matalàs nou.

Les motxilles portabebès, el cotxet o la cadira de passeig són utensilis molt útils per desplaçar-se amb el nadó d’un lloc a un altre o tan sols per sortir a passejar. Però per triar una de les tres opcions, cal conèixer bé els avantatges de cada una.

El cotxet

El cotxet és el protagonista de les grans migdiades dels nadons, ja que no tan sols serveix per passejar sinó que el nadó també hi pot dormir còmodament. Com que el cotxet és un dels utensilis que es farà servir durant més temps, és important assegurar-se que el model que triem és el més adequat. Així, doncs, cal comprovar sobretot que sigui fàcil de manejar i que compleixi totes les normes de seguretat que s’exigeixen. També hi ha la possibilitat de triar un cotxet convertible, ja que el xassís s’adapta tant al cabàs com a la cadireta i, d’aquesta manera, es va adaptant a l’edat i a les necessitats de la criatura.

Cadira de passeig

Encara que la cadira de passeig és més pràctica i lleugera que el cotxet, no s’ha de caure en la temptació de fer-la servir massa aviat, ja que no és adequada per a les característiques del nadó fins que no s’aguanti assegut i sigui capaç de mantenir el cap dret (aproximadament, als 5 o 6 mesos de vida).

Tant a la cadira de passeig com al cotxet se’ls poden afegir alguns complements molt pràctics com ara un para-sol per protegir-se del sol, un plàstic, un paraigua o una bombolla per resguardar-se de la pluja i una bossa per portar-hi les coses més imprescindibles (els bolquers, els biberons, una muda, etc.) que poden fer falta en qualsevol moment.

Motxilles portabebès

La motxilla portabebès és un utensili per transportar el nadó enganxat al cos d’una manera còmoda i segura. El gran avantatge d’aquesta posició és que s’estableix un contacte físic i visual molt estret amb el nadó, que se sent protegit i experimenta una agradable sensació de benestar. D’altra banda, els pares, a més de beneficiar-se del contacte físic, tenen una gran llibertat de moviments i, per tant, poden fer moltes altres coses mentre porten la criatura a sobre. De motxilles, n’hi ha de models diferents:    

  • En les motxilles ventrals o frontals (que també es coneixen com a portabebès de tipus cangur), el nadó es col·loca a la part frontal, és a dir, sobre el tòrax. Aquestes motxilles tenen l’avantatge que es poden fer servir des que neix el nadó (amb un pes de 3,5 kg) fins als 12 mesos, més o menys, quan la criatura pesa uns 10 kg.
  • Les motxilles dorsals o d’esquena amb carcassa d’alumini, plegables i de teixit rentable i impermeable, són útils a partir dels 7 o 8 mesos, és a dir, quan el nen ja s’asseu i pot mantenir el cap dret.
  • Amb les bandoleres es pot portar el nadó i tenir les mans lliures. Es poden fer servir just després del naixement col·locant el nadó en posició tombada, o quan la criatura ja s’asseu i pot mantenir el cap dret, en posició asseguda.
  • El fulard és un mocador de tela doble de cotó o un simple pareo que s’embolica al cos del pare. Com que el pes del nadó es reparteix pel cos del portador, és aconsellable per a passejos llargs. El fulard es pot fer servir a partir dels 6 mesos.