L’alimentació complementària s’introdueix més o menys als 6 mesos de vida. El terme alimentació complementària deriva del fet que complementa la llet materna o maternitzada, que continuarà sent la base principal de l’alimentació de la criatura fins que tingui 1 any.

Quan arriba l’edat en què la criatura comença a menjar aliments sòlids en forma de puré o farinetes, cal tenir en compte el següent:

• Els aliments s’han d’introduir d’un en un, i s’ha de deixar un període d’uns dies o una setmana entre la introducció d’un aliment i la del següent, ja que d’aquesta manera es pot detectar si un aliment concret li causa qualsevol efecte no desitjat (al·lèrgia alimentària).
• Cal començar pels aliments que siguin més fàcils de digerir i que no causin al·lèrgia, com ara els cereals (sense gluten), la fruita i les verdures, en unes quantitats adequades a l’edat del nadó.
• És preferible no fer servir cap batedora a l’hora de preparar el menjar: val més que la criatura es vagi trobant trossets d’aliments i s’acostumi de mica en mica a mastegar.
• És millor que no s’hi afegeixi ni sal ni sucre, ja que els aliments porten sodi i sucre de manera natural.
• La cocció ideal per preparar el menjar és al vapor, ja que amb aquesta tècnica senzilla es perden menys vitamines (sobretot, en el cas de les verdures).
• És important cuinar els aliments amb greixos de qualitat com ara l’oli d’oliva verge o el de gira-sol.
• Es calcula que el temps que es necessita per esmorzar són uns 15-20 minuts i per dinar i sopar, els dos àpats principals, uns 30-35 minuts.

 

Els aliments i l’ordre d’introducció

• Cereals: És un dels aliments sòlids que s’administra primer, entre els 4-6 mesos (primer, afegint-ne a la llet del biberó i després, en forma de farinetes). Els primers cereals no han de portar gluten, ja que incorporar-ne de manera prematura podria originar en alguns nadons la denominada malaltia celíaca. L’arròs i la farina de blat són els cereals més idonis, alhora que cal evitar la civada pel seu contingut en gluten.

• Fruita: És el segon aliment que s’introdueix, normalment als 5-6 mesos. Moltes vegades es dóna com a berenar, en forma de farinetes o puré. Sempre és millor triar fruita fresca de temporada (poma, pera o plàtan), i evitar les maduixes, les cireres i els préssecs. Es recomana no afegir-hi sucre, però sí que s’hi pot afegir una mica de suc de taronja natural.

• Verdura: És el tercer aliment que s’introdueix, primer en forma de brou i més endavant en forma de puré. Les verdures que es digereixen millor són la bajoca, la patata, el porro i la pastanaga.

• Carn: Ja sigui de pollastre o de vedella, normalment s’incorpora a partir dels 7-8 mesos, sempre de manera progressiva i de diverses maneres . Cal tenir en compte que les propietats nutricionals de la carn varien segons la part que triem. D’entrada, n’hi ha prou amb petites quantitats de vedella o pollastre cuit sense pell, afegides al puré de verdures (25 o 40 g al dia, dues vegades a la setmana).

• Peix: S’introdueix en petites quantitats a partir dels 9-10 mesos (al començament, 30-40 g al dia triturat o amb el puré de verdures i, després, se’n va augmentant la quantitat). No es recomana introduir cap peix blau fins als 12-15 mesos de vida.

• Ous: El rovell cuit es pot introduir barrejat amb la verdura a partir dels 9-10 mesos, unes 2 o 3 vegades a la setmana. No s’aconsella afegir la clara a l’alimentació fins que la criatura no tingui 1 any, pel poder al·lergogen d’aquest aliment.

• Llegums: Cap als 10-12 mesos es poden introduir en petites quantitats i en forma de puré una vegada a la setmana.

• Derivats làctics: Es poden introduir entre els 10-12 mesos. Això no obstant, els que s’han elaborat amb llet de continuació es poden administrar a partir dels 6 mesos. És important vigilar la data de caducitat quan es comprin iogurts.

Més o menys cap als 6-7 mesos, la criatura ja pot a seure sola sense perdre l’equilibri, alhora que els seus horaris alimentaris es comencen a regularitzar, per la qual cosa ha arribat el moment de compartir taula amb els altres membres de la família. Això no obstant, com que no és gaire alt, necessita una trona, un moble ideal des d’aquest punt de vista, on la criatura pot seure còmodament i compartir la mateixa taula i fer-ho a la mateixa alçada que els grans.

D’altra banda, a més de la comoditat que representa fer servir la trona, tant per als pares com per a la criatura, aquesta cadira té una funció integradora, ja que l’infant entra a formar part del clan familiar participant amb ells en un hàbit tan important com el dels àpats.

Pels volts dels 2 anys, és a dir, quan la criatura ja comenci a estar preparat per menjar tot sol, la trona serà el primer lloc d’aprenentatge. El fet que moltes trones incorporin una petita taula o safata on la criatura pot tenir el plat, el got i els coberts fa que, per instint d’observació, imiti les conductes dels més grans mentre seuen a taula.

Ara bé, no a totes les criatures els agrada seure a la trona. Davant d’aquests casos, el millor és acomodar-los-hi una estona cada dia perquè s’hi vagin acostumant de mica en mica.

Al mercat hi ha molts tipus de trones, i cal triar la més adequada en funció de l’espai i el pressupost. Un altre aspecte important que cal tenir present és que la trona és un utensili que la criatura farà servir probablement fins als 3 o 4 anys i, per tant, és important triar un model que es vagi adaptant a totes les etapes del creixement.

El principal perill de la trona és que la criatura pot caure i, per tant, mai no se l’ha de deixar assegut a la trona si no se’l pot vigilar.

Les mesures de seguretat que s’han de prendre a l’hora de fer servir la trona són les següents:

• Sempre que estigui a la trona, hi ha d’estar assegut: mai no s’hi ha de posar dempeus perquè podria caure.
• La trona ha de tenir una bona base per evitar caigudes.
• Si la trona és plegable, cal que tingui un dispositiu doble de seguretat per evitar que es plegui de manera involuntària.
• La trona ha de tenir cinturons de seguretat, que s’han de supervisar periòdicament.
• Cal adaptar la trona en funció de l’etapa de creixement en què es trobi la criatura.
• Abans de comprar una trona, cal assegurar-se que compleix totes les normes de seguretat que exigeix la normativa europea.