A la majoria de les criatures les primeres dents els surten entre els 6 i els 8 mesos, i aquest procés s’allarga més o menys fins als dos anys i mig, fins quan tenen les 20 peces de llet. Aquestes dents, que són temporals, comencen a caure quan l’infant té uns 6 anys per deixar lloc a les 28 peces dentals definitives, procés que s’acaba al voltant dels 12 anys. Cal tenir en compte que hi pot haver una lleugera diferència entre criatures pel que fa al ritme de sortida de les primeres dents i, per tant, els pares no s’hi han d’amoïnar. Això no obstant, com a mesura de prevenció, si a una criatura no li està sortint cap dent quan té un any de vida o arriba als 3 anys sense tenir totes les dents de llet sortides, és aconsellable que la visiti un odontòleg infantil.
Fa mal que surtin les dents?
És important tenir en compte que, al contrari del que molta gent es pensa, la dentició no provoca ni febre ni diarrea. Per tant, si la criatura presenta qualsevol d’aquests dos símptomes, el millor que es pot fer és consultar-los al pediatra.
De quina manera es poden alleugerir aquests símptomes?
Molts pares pateixen pel moment en què als seus fills els comencin a sortir les primeres dents perquè es creu, de manera generalitzada, que és un procés dolorós. Això no obstant, malgrat que sigui veritat que la primera dentició molesta més que la sortida de les dents definitives, hi ha criatures que passen per aquest procés gairebé sense ni adonar-se’n, mentre que n’hi ha d’altres per a qui la situació es fa més difícil. Afortunadament, hi ha prou recursos per ajudar la criatura a superar aquest moment, com ara:
És important que les criatures tinguin una higiene bucal adequada perquè d’aquesta manera s’enforteix la geniva alhora que s’elimina la placa bacteriana i s’evita la presència d’àcids, la causa principal de les temudes càries. Per aquest motiu, cal inculcar a la canalla l’hàbit de rentar-se les dents cada dia.
Durant els tres primers anys de vida n’hi ha prou de netejar les genives i les dents amb una gassa humida. A partir dels tres anys, s’aconsella que se li raspallin les dents fins que ho pugui fer pel seu compte. Al voltant dels 5-6 anys, quan la coordinació manual ha madurat prou, és el millor moment perquè la criatura adquireixi l’hàbit de raspallar-se les dents sense que ningú l’ajudi; això no obstant, els pares –com a responsables de la higiene bucal dels fills– l’han de supervisar i li han d’indicar les zones d’accés més dificultós.
Una estratègia molt efectiva és que els pares i els fills es rentin les dents junts, ja que a la canalla li agrada imitar el que fan els grans. D’aquesta manera, la higiene bucal es converteix en un joc agradable tant per als fills com per als pares. Algunes recomanacions d’higiene bucal que s’han de tenir en compte són: