Consells del teu pediatra


Gateig / primers passos

Els pares viuen amb emoció el moment en què el nadó comença a gatejar, ja que el gateig és un senyal inequívoc que la criatura es prepara per fer els primers passos. En molts casos –un 13% aproximadament– aquesta etapa té lloc entre els 7 i els 12 mesos; això no obstant, hi ha canalla que no arriba a gatejar mai i comença a caminar directament, sense que això representi cap perjudici per al seu desenvolupament.

D’entrada, la criatura arrossega el cos cap endavant o cap endarrere, es recolza en els braços o els genolls i col·loca la panxa enganxada a terra com si imités el moviment d’un rèptil (repta). Més endavant, aprèn a moure’s de quatre grapes, recolzant-se simètricament en els avantbraços i els genolls i avançant alhora la mà dreta i el genoll esquerre, i viceversa. Gràcies a aquest moviment, la criatura aconsegueix desplaçar-se amb les natges tant cap endavant com cap endarrere, o amb una cama a sota.

Malgrat que gatejar no és imprescindible, és important que els nadons tinguin l’oportunitat d’aprendre’n. Es creu que un dels motius pels quals hi ha nadons que no gategen és que no se’ls ha deixat prou temps a terra. Ara bé, si la criatura no mostra cap interès per gatejar no ens hem de preocupar.

Aquestes són algunes mesures que ajuden el nadó a gatejar amb seguretat:  

  • És convenient que el terra sigui de fusta o de moqueta, però també se’l pot deixar damunt d’una catifa antilliscant o una manta.
  • El terra ha d’estar net de qualsevol objecte petit que es pogués posar a la boca i tampoc hi pot haver cap objecte de dimensions grans, com ara tamborets o cadiretes, que pugui fer servir com a trampolí per arribar a altres llocs.
  • Els mobles de l’habitació per on gateja han de ser estables perquè no l’hi caiguin al damunt si s’hi intenta agafar.
  • Ha de portar roba folgada que no li dificulti la mobilitat –n’hi ha prou amb uns pantalons amb genolleres– i uns mitjons antilliscants.
  • S’han de col·locar els accessoris de seguretat convenients com, per exemple, els protectors d’endolls, els topalls a les portes, les pantalles protectores al forn de la cuina, les portes de seguretat a les escales dels pisos dúplex, les cantoneres a les taules i els mobles, les reixes a les finestres, els accessoris per fer augmentar l’alçària de la barana dels balcons i les terrasses, etc.

Després de gatejar, aproximadament entre els 12 i els 18 mesos, la criatura entra en una etapa nova en la qual comença a fer els primers passos i a caminar (n’hi ha que comencen abans i n’hi ha que ho fan després).  

  • Als 10 mesos busca un punt de suport, com ara cadires i altres mobles, per posar-se dempeus i mantenir l’equilibri.
  • Als 11 mesos ja s’atreveix a anar de moble a moble (sempre que estiguin situats a una distància curta).
  • Als 13 mesos ja camina agafat de la mà d’una persona adulta.
  • Als 15 mesos sovint ja aconsegueix caminar sense que ningú l’ajudi.

Durant aquesta etapa és important que la criatura no faci sevir el caminador i que per motius de seguretat els pares treguin les catifes del terra perquè pugui aprendre a caminar en un ambient segur.

Quan la criatura comença a caminar, entre els 11 i els 14 mesos aproximadament, arriba l’hora de comprar-li les primeres sabates. De fet, les sabates no són imprescindibles de debò fins que no arriba aquest moment: fins aleshores n’hi ha prou tan sols amb uns mitjons que el protegeixin del fred. Quan comença a caminar, però, cal triar-li minuciosament el calçat per ajudar que els peus es desenvolupin correctament.

Cal tenir en compte que els nadons neixen amb els peus plans del tot, una empenya alta i uns ditets curts i dobles, per la qual cosa unes sabates inadequades li podrien causar malformacions.

La sabata ideal ha de ser prou flexible per facilitar el moviment correcte del peu mentre la criatura camina, ha de tenir la puntera prou ampla perquè pugui moure els dits fàcilment, i ha d’estar fabricada amb materials de qualitat que deixin transpirar el peu. I sobretot, mai no s’ha de sacrificar la comoditat per la moda del moment.

Per tant, més enllà de les modes, a l’hora de triar una sabata infantil és important fixar-se en una sèrie de característiques que es consideren imprescindibles:

  • Entresola fina de menys de 5 mil·límetres.
  • Punta reforçada.
  • Forma de pell natural per aconseguir una transpiració correcta.
  • Sola de pell o cautxú amb una espessor no superior als 15 mil·límetres.
  • Interior sense cap costura.
  • Taló recte.
  • Reforços laterals i posteriors per evitar que el peu es torci.
  • Plantilla anatòmica per afavorir la formació de l’arc plantar.
  • Subjeccions adequades (vetes adherents, cordons, etc.) que agafin el peu  correctament.
  • Llengüeta embuatada i suau que no irriti l’empenya.
  • Forma adequada perquè els dits i el turmell es puguin moure.

Més recomanacions a l’hora de comprar les primeres sabates:

  • Com que el peu no li para de créixer, cal comprovar cada tres mesos si les sabates li van bé.
  • No s’ha de comprar mai un número més gran del que necessita.
  • No s’aconsellen les sabates ni les botes que es lliguen al turmell, ni tampoc les sandàlies ni les xancletes sense cap subjecció.
  • No es recomana fer servir sabates fabricades amb materials sintètics. 

Cal tenir en compte que les sabates li van petites quan:

  • Entre el peu i la puntera hi ha un espai inferior a l’amplada d’un dit.
  • Li traiem les sabates i veiem que els peus estan irritats o envermellits.
  • Les ungles se li corben cap a dalt o estan desencarnades.

Al contrari del que el nom indica, el caminadorconegut popularment com a carrutxa–, malgrat que té com a objectiu principal ajudar la criatura a caminar per satisfer la seva curiositat i dotar-lo d’una lleugera autonomia, sembla que afecta negativament el desenvolupament motor de la criatura perquè:

  • L’obliga a recolzar els peus i moure les cames d’una manera diferent de com ho faria si caminés, ja que no li permet exercitar els músculs i els malucs durant la marxa.
  • No li deixa agafar posicions d’equilibri ni veure’s les cames ni els peus.
  • Li pot provocar l’arqueig de les extremitats inferiors i que camini de puntetes, la qual cosa crea un mal hàbit per quan comenci a caminar.
  • No el convida a caminar ni a moure’s per si mateix.
  • Li genera una idea falsa de velocitat, que no té res a veure amb la que podrà agafar quan comenci a caminar.
  • Qualsevol desnivell el pot fer caure.

D’altra banda, segons l’Associació Espanyola de Pediatria, el caminador es considera una de les causes principals d’accident greu (el 24% de les caigudes del segon semestre de vida), sobretot perquè el caminador permet a la criatura desplaçar-se massa de pressa, la qual cosa fa que els pares no tinguin temps d’evitar l’accident. Per totes aquestes raons, molts pediatres recomanen que no es facin servir caminadors.

Una opció més bona que la dels caminadors és la de fer servir un passejador, que es pot començar a utilitzar entre els 10 i els 16 mesos, quan la criatura ja s’aguanta dempeus sola i comença a fer els primers passos.

Un dels avantatges del passejador és que mentre l’infant camina s’hi pot recolzar amb una mà o amb totes dues, la qual cosa fa augmentar la seva estabilitat. També hi ha passejadors de tipus cotxet on la criatura pot seure.

Encara que el passejador –tal com passa amb el caminador– no és un objecte dissenyat perquè la canalla aprengui a caminar, per les seves característiques específiques, la pot ajudar a practicar la marxa perquè li permet:

  • Recolzar completament a terra la planta dels peus.
  • Aprendre a distribuir el pes del cos sobre les dues cames.
  • Enfortir els músculs dels braços.
  • Afavorir la coordinació dels ulls i els peus i consolidar el sentit de l’equilibri.

Per tal d’evitar accidents amb el caminador o el passejador és important:

  • No deixar de vigilar la criatura mentre el faci servir.
  • Triar un passejador amb un bon punt de subjecció i estabilitat.
  • Assegurar-nos que compleix amb totes les normes de seguretat exigides.