Tot i que és una decisió que correspon únicament als pares, la recomanació unànime de tots els experts és alimentar el nadó, sempre que sigui possible, amb lactància materna almenys fins als primers 6 mesos de vida. Ara bé, la lactància materna es pot allargar complementant-se amb altres aliments fins als 12 mesos i fins i tot durant més temps si mare i fill ho requereixen.

La llet materna, com que té un alt contingut en proteïnes, minerals, antioxidants, carbohidrats, greixos i immunoglobulines, garanteix un excel·lent desenvolupament físic, intel·lectual i immunològic del bebè. Pel que fa a la mare, diversos estudis han demostrat que la lactància materna ajuda a aconseguir una recuperació del part millor i més immediata, prevé la depressió postpart i, a llarg termini, l’osteoporosi i certs tipus de càncer. Per últim, la lactància materna dóna lloc a un increment del vincle afectiu mare-fill.

Però tot i que els beneficis de la lactància materna són innegables, de vegades hi ha diverses causes per les quals algunes mares opten per la lactància artificial, com ara manca de desig de donar el pit, pensar que és una activitat més aviat molesta, la tornada accelerada a la feina, la separació de la mare, una succió defectuosa (nen dèbil, irritat o somnolent), etc. Si alguna d’aquestes raons és el teu cas, et pot ser de molta ajuda l’assessorament d’una llevadora o del pediatre, ja que moltes vegades les pors de les mares són causades per creences errònies sobre la lactància que es resolen fàcilment amb el suport d’un expert.

D’altra banda, la lactància artificial és més cara, exigeix més esforç i sobretot no té el contacte físic i emocional de la lactància materna. Així i tot, un dels avantatges és que el pare hi pot participar de la mateixa manera que la mare. En aquesta lactància és convenient que aprofiteu cada presa per transmetre al nen tota l’estima. 

Les llets infantils (de fórmula adaptada en pols o líquides) procedeixen de la llet de vaca, i s’intenta que la composició s’assembli al màxim possible a les característiques de la llet materna. N’hi ha de tres tipus diferents: d’inici o tipus 1 (fins als 4-6 mesos), de continuació o tipus 2 (entre els 4 i els 6 mesos en endavant) i les de creixement o tipus 3 (des dels 12 fins als 36 mesos).

Si tries la lactància artificial (biberó) procura que l’aigua que fas servir sigui de mineralització baixa, mai no emplenis el vaset dosificador més del compte, prepara la barreja poc abans de la presa, no facis servir el microones per escalfar la llet i comprova sempre que la temperatura de la llet i de la tetina sigui la correcta abans de donar el biberó al nadó.

Un tercer tipus de lactància és l’anomenada lactància mixta, que consisteix a combinar la lactància materna amb la lactància artificial. Un exemple és el cas de les mares que treballen, en què la persona que té el bebè a càrrec quan no hi és la mare li dóna el biberó, i quan la mare torna a casa li ofereix el pit. 

Els malestars relacionats amb l’aparell digestiu són molt freqüents en els nens. Això és a causa que l’aparell digestiu és una de les primeres estructures que es formen durant la vida fetal, fet que la converteix en una zona molt sensible i receptiva a un cert tipus de molèsties durant els primers anys de vida. A continuació repassem els malestars que presenten amb més freqüència:

• Empassar aire: els nens alimentats amb biberó acostumen a empassar més aire quan mengen. Per evitar aquesta contingència tant com es pugui és convenient mantenir el bebè en posició vertical, comprovar que la tetina del biberó està sempre plena de llet quan succiona, vigilar que l’orifici no sigui massa gran i, en particular, procurar que el nen no continuï xuclant quan ja hagi consumit tot el contingut del biberó. En cas que el nadó alimentat mitjançant lactància materna empassi aire, aquesta contingència moltes vegades és a causa d’una mala postura de la mare a l’hora de donar el pit, i s’ha de corregir. Una mesura important perquè el bebè no empassi aire és procurar que mengi tranquil, de manera pausada i sense forçar-lo. Si el nen és propens a empassar aire és convenient ajudar-lo mitjançant certes maniobres a eructar després de cada presa.
• Mal de panxa: és una de les causes de consulta més freqüents que atén el pediatre i el servei d’urgències. El mal de panxa pot tenir diverses causes, com ara el típic còlic del lactant, excés de gasos, estrenyiment, intolerància a la lactosa i, de vegades, certes gastroenteritis; correspon al pediatre diagnosticar-ne l’origen i recomanar el tractament adequat.
• Regurgitació: es produeix quan el nen expulsa sense esforç algunes petites quantitats de llet al cap de 2 o 3 hores d’haver menjat. Aquest problema no ha d’amoïnar les mares, perquè no afecta el guany de pes i acostuma a desaparèixer entre els 6 i els 18 mesos.
• Vòmits: es tracta d’una expulsió forçada del contingut de l’estómac. El vòmit és un símptoma que està present en molts processos infantils. En els vòmits és important reconèixer la presència dels símptomes que poden donar lloc a una deshidratació posterior. Entre aquests símptomes cal indicar: boca, llavis i pell ressecs; ulls sense llàgrimes i sense brillantor; disminució en la quantitat d’orina, comportament estrany (principalment somnolència) i pèrdua de pes.
• Diarrea: es tracta de l’augment de la freqüència de les deposicions diàries, tant en volum com en consistència. La diarrea és molt freqüent en l’edat infantil, i pot ser l’inici d’una gastroenteritis o una al·lèrgia alimentària. En aquests casos és important estar atents a una possible deshidratació del bebè.
• Estrenyiment: es tracta d’una defecació difícil (dues deposicions o fins i tot menys a la setmana) o aparentment incompleta durant un cert temps. Els nadons alimentats amb llet artificial tenen més tendència a patir estrenyiment; en cas d’una deposició setmanal o presència de femtes dures amb molèsties a l’hora d’evacuar cal ajuda específica.
• Còlic del lactant: episodi de plor intens que pateix el nadó les primeres setmanes de vida, que es caracteritza per l’aparició de crisis sobtades de plor d’almenys 3 hores de durada, uns 3 dies a la setmana, i que s’allarga durant 3 setmanes sense que hi hagi signes evidents de malaltia, ja que el nen s’alimenta amb normalitat. Al final de la crisi (brusca) o durant la crisi mateix, el bebè pot expulsar gasos i l’abdomen se li distén. El còlic del lactant afecta tant nadons alimentats amb el pit (lactància materna) com amb biberó (lactància artificial). Tot i que és un trastorn que els pares temen molt, cal dir que no és una malaltia i que acostuma a remetre espontàniament.