En un control pediàtric es considera molt important valorar el creixement i el desenvolupament de la criatura perquè tant la mida com el pes n’indiquen l’estat de salut. Això no obstant, cal tenir en compte que entre les criatures hi ha una lleugera variabilitat en funció de la maduresa del sistema nerviós central de cada una i també de l’ambient en què viuen. D’altra banda, és important tenir en compte que cada infant va assolint ítems de desenvolupament de manera progressiva, i que cada vegada que assoleix una habilitat nova se li obre la porta d’una altra destresa, que adquirirà més endavant.

1 mes

• Mou el cap de banda a banda.
• Fixa la mirada.
• Respon als sorolls.
• Tanca la mà quan li toquen el palmell.

3 mesos

• Aguanta el cap quan l’asseuen.
• Somriu a la persona que té al davant.
• Sap fer dos sorolls diferents, com ara ggg, aaa.
• Segueix amb la mirada qualsevol objecte que es mogui davant seu.

6 mesos

• S’aguanta assegut amb ajuda.
• Reacciona quan algú juga amb ell a fer tat.
• Vocalitza quan li parlen.
• Agafa objectes.

9 mesos

• Fa uns primers passos si l’agafen per sota dels braços.
• Distingeix les persones conegudes de les desconegudes.
• Diu da-da i pa-pa sense saber què volen dir.
• Troba un objecte que algú hagi amagat davant seu davall d’un mocador.

12 mesos

• Camina agafat de la mà d’un adult.
• Participa en jocs senzills, aplaudeix i imita gestos.
• Diu “mama” i “papa” i sap què volen dir.
• Agafa qualsevol objecte petit amb els dits polze i índex.

15 mesos

• Camina sol.
• Pronuncia almenys tres paraules.
• Posa un objecte petit dins d’un got.
• Fa gargots amb un llapis.

18 mesos

• S’acota i s’aixeca sol sense que l’hagin d’ajudar.
• Ensenya les seves sabates.
• Es treu la roba (sabates i pantalons descordats).

2 anys

• Corre.
• Combina dues paraules diferents.
• Fa servir la cullera, tot i que encara li cau una mica de menjar.

2-3 anys

• Llença la pilota amb les dues mans.
• Entén ordres simples.
• Es renta i s’eixuga les mans sense que l’hagin d’ajudar.

 

De vegades, sense ser-ne conscients i sempre amb la millor intenció, els pares cometen petits errors durant el creixement i el desenvolupament dels fills. A continuació veurem quins són els més habituals durant el primer any de vida del nadó:

0-3 mesos

• Col·locar-lo al bressol sempre de bocaterrosa.
• Hiperestimular-lo (tot i que és bo estimular-lo, mai no se l’ha d’estimular per sobre de les seves possibilitats).
• Donar-li el biberó sempre pel mateix costat.

3-6 mesos

• No deixar que entri en contacte amb superfícies dures, com ara el terra, i col·locar-lo sempre sobre superfícies toves.
• No deixar que es mogui al seu aire, obligant-lo a estar al bressol, la cadireta, la gandula, etc., i no donar-li l’oportunitat de moure’s per altres superfícies.
• Asseure’l quan encara té l’esquena massa tova i encara no ho pot fer per si sol.
• Excitar-lo o estimular-lo amb escreix.
• Sotmetre’l a horaris i ritmes de menjar i dormir massa rígids. Cada nadó s’ha d’anar adaptant a un ritme propi, tot i que dins d’un ordre.

6-9 mesos

• Asseure’l abans que pugui fer-ho per si sol o deixar-lo assegut massa estona.
• Fer servir el parc i el caminador (de vegades no deixen que es mogui gaire i d’altres n’acceleren el desenvolupament normal perquè fan que es posi dempeus abans que estigui preparat per fer-ho).
• Ensenyar-lo a caminar (no cal ensenyar a caminar als nadons).
• No deixar-lo mai a terra.

9-12 mesos

• Tenir la criatura asseguda tot el dia.
• Creure que qualsevol manera de gatejar és bona.
• Escurçar l’etapa de gateig posant-lo en un caminador o agafant-lo cada dos per tres perquè camini.
• Fer servir el parc, perquè li limita l’àrea per la qual pot caminar.